Network: què és i com es desenvolupa

Una xarxa pot servir per protegir, o per fer de barrera, o per filtrar, o per assegurar una caiguda sense perill, i fins i tot per caçar. En el terreny conceptual del terme, de forma molt intuïtiva, algunes persones creen una xarxa de relacions que és vital per al seu desenvolupament com a persones. Això també passa a les empreses. Avui i sempre, “fer xarxa” és atemporal, i s’acomoda a cada època de forma diferent.
Aquestes són algunes idees més o menys ordenades sobre què és i com es pot desenvolupar una network:

• Cal entendre la network com una xarxa externa de relacions. És important tenir clara aquesta premissa perquè això fa una clara distinció entre la comunicació externa i la comunicació interna de l’empresa: el públic intern no forma part de la network, ha de tenir una altra consideració.
• Cal assumir que el desenvolupament de la network és una activitat directiva que l’empresari no pot delegar. Es tracta d’una activitat estratègica que requereix, per una banda, tenir una visió integral de l’organització, i per l’altra, tenir la capacitat legal i moral per a poder representar externament l’empresa. Així doncs, el desenvolupament de la network és un rol directiu.
• Un petit joc de paraules en anglès: a més del valor del know how (“capitalització” del coneixement), l’empresari ha de construir el valor del know who (“capitalització” de les relacions). No tenir clara aquesta polaritat ens presenta un empresari que pot estar excessivament orientat al producte (un “industrial”, un “tecnològic”) però que no veu la importància de desenvolupar una xarxa externa de relacions.
• A l’hora de llistar el diferents públics objectiu (PO), hem de considerar un ordre de prioritats segons siguin: 1) estratègics pel desenvolupament de la nostra activitat actual i futura, i 2) complementaris, resolguin aquelles necessitats que l’empresa no pot cobrir.
• Encara que la network es faci per l’empresa, no deixa de ser una activitat entre persones: el nexe són sempre persones. Però no es tracta de fer un club d’amics, no busquem afinitats personals, busquem afinitats professionals que siguin útils a l’empresa. Sempre se n’ha dit “tenir do de gent”, però en realitat ha de ser una activitat meditada, panificada i executada amb intel·ligència.
• La network s’ha de projectar al futur: no només hem de considerar les relacions que li interessen a l’empresa avui, sinó que hem de visionar quines relacions li poden interessar a l’empresa en el futur.
• La base de la network és la confiança i la reciprocitat. No podem plantejar una relació des de l’egoisme, hem de plantejar-nos una “contrapartida”: de quina manera puc (o podria) ser útil a aquells que em son (o em podrien ser) útils a mi? Això és el win-win del que tant es parla darrerament.
• Per això haurem de planificar aquesta relació, verificant de forma periòdica el seu funcionament (per exemple, periòdicament fem una petició i comprovem si es produeix la resposta esperada). Ens hem de poder refiar de la resposta que ens doni la network.
• Cal un gran esforç per desenvolupar la network, per això s’ha de proporcionar la dedicació a la cobertura que ens proporciona cada una de les relacions.
  Així doncs, d’una manera molt clara, el desenvolupament de la network s’ha de fer des de la ètica, des de la responsabilitat, a partir d’uns valors. Hi ha un concepte relativament nou relacionat amb aquest enfoc que val la pena citar: el de l’empresa ciutadana. L’empresa ciutadana assumeix responsabilitats ètiques, socials i mediambientals, es compromet amb el seu entorn d’una manera activa, en participa, i es presenta com un projecte en el que té sentit implicar-s’hi. Aquest és el nexe d’unió entre el desenvolupament de la network i la comunicació dirigida al públic intern.

Col·lectius que poden formar part de la network: clients, proveïdors de producte, proveïdors de serveis (advocats, assessors en seguretat, informàtica, comunicació, sector), consumidors, prescriptors, competència (*), entitats financeres, administracions públiques, centres d’informació (instituts d’informació, informadors, agències de premsa, gabinets de premsa, centres de documentació), associacions i col·lectius professionals (patronals, sindicats, col·legis oficials), docència (professors, administradors de centres docents, associacions d’exalumnes), líders d’opinió (mitjans de comunicació, organitzacions de consumidors), veïns i entorn immediat.

(*) Sí! Competidors! Veure un competidor com un adversari forma part d’un marc mental molt superat avui dia. Un dia donarem la nostra visió d’això.